L’ Avaluació al batxillerat i l'accés a la universitat.

Des de l’agraïment a tots els professors que amb el seu treball i dedicació ajuden als alumnes a formar-se en una etapa tant important , i sovint complicada, vull compartir una reflexió amb l'única intenció de mostrar una problemàtica,  primer pas per millorar les coses. 

Entenc que l’avaluació és un mal necessari que forma part dels sistemes educatius. Serveix o intenta servir per a tantes coses! : Estimular a l'estudiant, proporcionar a alumnes i famílies informació sobre com de bé s'han assimilat les matèries, estimar de forma objectiva l'aprenentatge, el nivell d'esforç mostrat per l'alumnat, fins i tot, repartir les places universitàries, el futur dels estudiants, segons unes notes que ordenen el dret d'accés a uns recursos públics, limitats, amb correspondència a l'esforç i els coneixements assolits pels alumnes.

L'avaluació sempre serà imperfecta, però es tasca del sistema educatiu sencer intentar que siga el millor possible: aconsegueixca estimular a l'alumne, proporcione informació útil i si , com és el cas, serveix per ordenar als alumnes a l'hora d'accedir a uns recursos escassos , ha de ser el més equitativa i justa possible.

Deixar que les possibilitats d'accés a la universitat depenguen de l'avaluació que es fa als instituts presenta la problemàtica de la diferent "vara de mesurar" que pot haver als diferents centres. Les proves d'avaluació objectiva com les PAU, semblen necessàries per minimitzar la injustícia que suposaria una diferent "vara de mesurar" als diferents centres. I ací la qüestió que em pregunte és, còm de diferent es eixa avaluació als diferents centres?

Per esbrinar-ho ens podem fixar en les dades que ofereix la conselleria d'educació (https://innova.gva.es/va/web/universidad/estadisticas) sobre l'accés a la universitat. Per a cada institut es mostra la mitjana de la nota d'expedient dels alumnes, la mitjana de la fase obligatòria de les PAU i també la diferència entre eixes dos mitjanes. Aquestes dos mitjanes per a un mateix institut no son iguals. Entenc que això és normal. L’avaluació a l'institut amb avaluació continuada i contacte diari de professors i alumnes, no pot ser igual que l'avaluació objectiva de una prova igual per a tots. L’avaluació a l’institut ha de tenir en compte aspectes com l’esforç, el treball i l’actitud de l’alumne, aspectes que no s’avaluen a les PAU on només es valoren els coneixements assolits o més bé la capacitat de l’alumne de demostrar uns coneixements i habilitats a una prova de un format determinat.

La qüestió rellevant és cóm varia la diferència entre eixes dos mitjanes de un centre a un altre. Prenent com a referència la nota de la prova objectiva, cóm de diferents son les formes d’avaluar als alumnes?.  Per a un mateix grau de coneixements demostrats a la prova objectiva, cóm de diferent ha estat la severitat a l'hora de posar la nota a l'expedient?  Que la pròpia conselleria calcule la diferència de mitjanes per a cada institut en el seu informe és significatiu i assenyala la rellevància que se li dona a eixa dada.

Així, cóm de diferents son les possibilitats que té un alumne de tindre millor nota per a triar estudis universitaris pel simple fet de la diferencia en la “severitat” entre un institut i un altre? La diferència és de centèsimes, de dècimes o més gran?  

Una ullada a les dades de la conselleria et deixa bocabadat. Les diferències no son de centèsimes ni de dècimes. Per a 2021 la diferència entre les mitjanes de la prova objectiva i dels expedients més gran entre dos centres de la província de Castelló és de 1,752 , i si ens fixem en els centres de tota la comunitat la diferència és de més de 2 punts. Qué vol dir aixó? Per a mi vol dir que les vares de mesurar no tenen res a veure. 

Per posar noms a l'exemple numèric indicat de la provincia de Castelló, en terme mitjà, un alumne amb un 6 de nota a la PAU a l'IES Broch i Llop a Vila-real tindrà una nota d'expedient de 6,197 mentre que un alumne amb la mateixa nota de PAU a l'IES de Peníscola tindrà una nota d'expedient de 7,949. Per la ponderació que té l'expedient a la nota d'accés a la universitat (60%) la diferencia de 1,752 punts a l'expedient se correspon a més de 1 punt de nota final, eixa que determina quins estudis pot triar cada estudiant. Aquí tenim un greu problema d'inequitat.

Entenc que és normal que hi haja diferència entre un centre i un altre perquè els sistemes d'avaluació poden variar entre un centre i un altre, entre un professor i un altre , fins i tot per pura variabilitat estadística les promocions d'estudiants de cada any no son iguals, però tractant-se de mitjanes sembla evident que la diferència es molt exagerada i desvirtua la justícia del del procés.

També ens podem preguntar si aquesta circumstància va canviant cada any o la "vara de mesurar" de un centre sol ser sempre més "dura" que en un altre.

Per exemplificar la questió he pres les dades dels instituts a Vila-real entre 2016 i 2021. (utilitze les estadístiques globals que inclouen convocatòria de juny i juliol de cada any)

A la vista de la gràfica sembla clar que la diferència en la "vara de mesurar" es manté al llarg dels anys. La mitjana de les diferències entre les notes de PAU i dels expedients al llarg dels 6 anys representats és de 1,50 a l'IES Tàrrega, 1,02 a l'IES Miralcamp, 0,87 a l'IES Santa Maria i de 0,46 a l'IES Broch i Llop. Estadísticament, amb dades dels últims 6 anys, un alumne amb una nota de 6 a la PAU a l'IES Tàrrega tindrà un expedient de 7,50 mentre que al IES Broch i Llop tindrà un expedient de 6,46. Aquí tenim un greu problema de inequitat que es manté en el temps.

Desconec si es fa alguna cosa per intentar reduir la diferència en les "vares de mesurar" entre els centres. El que sembla es que si es fa alguna cosa no és suficient per notar que les mitjanes de la nota PAU i les de la nota de l'expedient s'apropen , al menys en l'exemple mostrat.

Encara podem pensar un poc més enllà. Estem revisant diferències entre dos mitjanes considerant que la mitjana de la prova PAU es una dada objectiva independent i que l'efecte mostrat es deu a una diferent “vara de mesurar” a cada centre. Però i si resulta que els centres amb una “vara de mesurar” més "severa" obtenen una millor mitjana a les PAU?. Per veure si existeix eixe efecte podem mirar si existeix una tendència en els resultats de les proves PAU als diferents centres. Tornem a prendre les dades dels centres de Vila-real. (altra volta agafem l'estadística global que inclou juny i juliol per a cada any)

Doncs pareix que sí, que també es veu certa tendència. Si ens fixem en la mitjana de les mitjanes de les notes PAU del periòde 2016/2021 les notes van desde un 6,722 a l'IES Broch i Llop fins a un 6,055 a l'IES Tàrrega.

Així en el exemple mostrat i amb dades dels ultims 6 anys, estadisticament , podriem dir que el fet d'anar a l’IES Tárrega et proporciona 1,04 punts més a l'expedient respecte a la nota de PAU i et prepara 0,67 punts pitjor per a les PAU respecte l’IES Broch i Llop. Recordem que de cara a l’accés a la universitat , l’expedient pondera el 60% i la nota de PAU el 40%.   Em sembla que resulta clar que en el exemple exposat, 1,04 x 60% que suma és prou més que 0,67 x 40% que resta.  

Les dades poden mostrar certa correlació entre més severitat a l’hora de avaluar i millor resultats a les PAU. Aixó no implica necessariament que hi haja causalitat però tampoc es pot descartar certa influència. La severitat a l’avaluació podria ser un factor més , entre altres, que afectara el resultats de les PAU. Pot ser la severitat de un centre afavoreixca l’esforç dels alumnes i amb aixó els resultats a les proves objectives. En qualsevol cas una elevada diferència en la severitat a l’avaluació és d’entrada injusta i encara que puga estar relacionada amb millor resultat a les PAU, pot acabar perjudicant a l’alumnat a la nota d’accés a la universitat, com és el cas de l'exemple indicat al paragraf d'abans. 

I pot donar-se la paradoxa de que es valore i felicite al centre/professorat/alumnes per la nota mitjana assolida a les PAU, i que a eixos bons resultats haja contribuït la severitat de l’avaluació a l’expedient que acaba perjudicant les possibilitats d’accés a la universitat de eixos mateixos alumnes. Que professors compromesos amb els seus alumnes siguen més severs amb ells per tal de millorar els resultats a les PAU i amb aixó millorar l'accés a l'universitat,  i que aconsegueixquen precisament el contrari.  

Fins aquí les dades. Algunes dades de uns pocs centres. Moltes més dades estan disponibles a la web de la conselleria. Segur que amb les dades disponibles es pot fer un estudi més extens i millor.  Però considere que la problemàtica ja està mostrada.

I es podria anar més enllà. Amb més dades, que estan disponibles als centres/conselleria, es podria individualitzar l'estudi per a cada professor respecte a la seua avaluació i la diferència amb el resultat a les PAU dels seus alumnes, i com és eixa diferència a l'assignatura en valor mitjà. Sembla senzill automatitzar l'elaboració de un estudi personalitzat i que cada professor el rebera cada any. De segur que els bons professors trobarien aquest estudi individualitzat i amb comparació amb mitjanes per assignatures i globals, útil per a calibrar la "vara de mesurar" que té cadascú, tot i cercant una millor equitat.  

Cal felicitar als centres amb millor resultats a les proves PAU , mèrit dels centres, dels professors i dels alumnes. Em consta que a aquesta dada se li dona rellevància i es valora. Es publica i es mostra amb orgull quan és positiva.

D’altra banda, no se li dona la mateixa rellevància a una dada que reflecteix cóm és la vara de mesurar de cada centre. A aquesta dada no se li dona la mateixa difusió, no es mostra ni es publica a les xarxes socials. Un centre amb una avaluació reiteradament més o menys severa en comparació als altres contribueix a una situació d’inequitat. Però si és repetidament més severa perjudicarà any rere any al seu alumnat en les opcions d’accés a la universitat, fins i tot en l’hipotètic cas en que major severitat a l'avaluació esdevinga en millor resultat a les PAU.

Em resulta clarificadora la comparació amb l’esport, salvant les distancies. A diferència del que passa a un esport com la gimnàstica, ací el professor “entrena” i posa part de la nota al seu “entrenat”  i l’altra part de la nota la posa un jurat extern, les PAU.  En eixe símil , no se’ns ocorreria felicitar a l’entrenador que destaca per la bona preparació que dona als seus gimnastes per a la valoració del jurat extern però que amb la nota que ell posa, més baixa que la que posen altres entrenadors, relega als seus gimnastes a un lloc discret a la qualificació. 

I ací l'avaluació de "l'entrenador" no repercuteix només en un resultat esportiu sinó que serveix per a moltes coses com s'enumeren al principi,  fins i tot per accedir a uns recursos públics i limitats, determinant de manera important el futur dels alumnes.

Alguna cosa cal fer. Les dades mostrades deurien fer que els professors de batxillerat es qüestionaren si estan contribuint personalment a aquesta situació injusta i als gestors del sistema educatiu cercar mecanismes per "armonitzar" l'avaluació al batxillerat.